Aprofitant un aniversari tan rodó el fil consisteix en repassar tots els comtes i reis que van passar per aquest edifici i veure si en queda res, a nivell arquitectònic, de la seva època. Especialment aquí a la façana principal de la Plaça del Rei que és la més emblemàtica.

Sense ser petit, el Palau Major, primer Comtal i després Reial, no és una estructura massa gran però la seva arquitectura és complexa perquè és encaixonat a un racó, sense possibilitat d'ampliació, i això féu que els seus murs fossin reformats contínuament al llarg dels segles.

Aquest racó de la ciutat ha estat estudiat abastament per l'arqueòloga i conservadora del MUHBA Julia Beltrán de Heredia i avui dia els seus estudis de com era en època romana i altmedieval és la hipòtesi a seguir. La història del Palau comença el segle VI, en època visigòtica.

Seguint la seva hipòtesi, la història comença durant el regnat del rei Leovigild, els anys 573-586, quan la "Barcino" romana esdevindrà la "Barcinona" visigòtica emetent moneda d'or com aquesta i els visigots introduiran la figura del "comes civitatis": el Comte de Ciutat.

El Comte de Ciutat es voldrà fer una residència, un palauet, a tocar de l'altre poder fàctic de la ciutat: el bisbe i el seu Palau Episocopal. La hipòtesi és que el palau, aixecat vers el 590-600, era així (en groc), deixant un pas lliure davant la muralla romana (en vermell).

Queda alguna cosa d'aquell primer palau visigòtic?... Doncs a part de murs al subsòl queda una aresta a la vista, aquesta (en groc) que es veu durant les obres de reforma de 1959. Aquest és el punt màgic del Palau, el punt de replanteig inicial. Tot neix des d'aquesta aresta.

Part de l'aresta és sota el pati del Museu Marès, però també sobresurt per dalt. Si pel motiu que sigui sou molt fans dels visigots doncs podeu anar aquí, al Cafè d'Estiu, i tocar aquell bloc de pedra de la cantonada, un bloc que és aquí des dels volts del 600, fa uns 1.420 anys.

El bloc amb la punta trencada és el que serveix de referència. Les pedres més petites de la paret ja són una mica més tardanes, del palau romànic del segle XI. Beltrán de Heredia suposa que el palauet visigòtic tenia dos pisos, aquest bloc seria a mitja altura del segon pis.

Un segle més tard arriben els musulmans. L'any 717 entren a Barcelona mentre l'últim rei visigot, Ardó, fuig cap a Narbona. La "Barcinona" visigòtica s'acaba i comença la "Barshilūna" musulmana, que durarà 83 anys. El valí s'instal·larà al Palau però no en farà cap gran reforma.

El 777 el valí, el governador de la ciutat, era Sulayman al-Arabí. L'home decideix revoltar-se contra l'Emirat de Còrdova i se'n va a Paderborn (ara al centre d'Alemanya) a veure Carlemany. Volia oferir-li la ciutat però l'afer s'embolicà i Carlemany tornà amb la cua entre cames.

Mentre Carlemany era a la Península Ibèrica, l'abril del 778 al centre de França va néixer un dels seus fills, Lluís el Pietós. Carlemany torna a finals d'estiu a veure el nounat i més endavant, quan el nen només té 3 anys, Carlemany corona la criatura com a nou Rei d'Aquitània.

Any 781: Tu, Lluís, et quedaràs en aquest regne del sud del nostre Imperi Carolingi, en vigilaràs les fronteres meridionals i quan siguis més gran les amplies (el dibuixet és un manuscrit del segle XIV-XV de la Biblioteca Nacional de França, amb Carlemany i son fill Lluís).

Però mentre el nen creix Carlemany va per feina: el 785 l'exèrcit franc pren Girona sense resistència. I a més a més li pren al valí Matruh al-Arabí, que era el mateix valí de Barcelona (i fill de Sulayman al-Arabí). Neix així el primer comtat de Catalunya: el Comtat de Girona.

Catalunya, però, encara no existeix. Els comtats prenen el nom dels "comes civitatis" visigòtics (tot i que en època romana ja hi havia "comes") per bé que aquests comtes visigòtics només governaven ciutats. Els nous territoris dits "comtats" seguiran antics límits d'època ibera.

Un cop perduda Djarunda (com anomenaven Girona els musulmans), l'emir de Còrdova, Hixam I, llança una contraofensiva el 793, assetja la ciutat i puja fins a Aquitània rebentant-ho tot i vencent, a Narbona, al Duc d'Aquitània i nou comte de Tolosa des del 790, Guillem de Gel·lona.

Un any abans, el 792, el valí de Barcelona ha mort i ara el nou valí és Sadun ar-Ruayní. Mentrestant en Lluís s'ha fet gran i el 796 ja és un noi de 18 anys (al dibuix, retratat el 826). Carlemany l'envia, juntament amb el seu germà Carles el Jove, a venjar l'ofensiva del 793.

En Lluís i en Carles van a terres frontereres i les arrasen. Aleshores el valí barceloní, en Sadun, temerós i aprofitant que uns mesos abans havia mort l'emir Hixam i l'emirat es trobava en una lluita interna pel poder, decideix col·laborar amb Carlemany i oferir-li "Barshilūna".

Però igual que havia passat el 778, altra vegada el tema no surt bé. Els musulmans tenen continus conflictes de poder entre ells i tant un dia s'ofereixen a Carlemany com l'endemà li giren l'esquena. El 797 el príncep Lluís fa una expedició fins a Osca però acaba en no res.

Tot plegat fou un estira-i-arronsa per al domini de l'"Ath-Thaghr al-Alà", la Marca Superior de l'emirat. El rei i el duc d'Aquitània, Lluís el Pietós i el comte Guillem de Tolosa, hi anaren fent incursions alhora que alguns valins negociaven ara amb l'emir ara amb Carlemany.

Al final Carlemany i els francs, tips d'aquesta comèdia, el 800 diuen: el valí de Barcelona, Sadun ar-Ruayní, ens va oferir la ciutat el 796, doncs anem a prendre-la. L'any 800 en Sadun ja s'ha reconciliat amb l'emir i ja no vol oferir la ciutat, però ara ja és massa tard.

El 20 d'agost reuneixen un gran exèrcit i munten una estratègia: dividiran l'exèrcit en tres parts. La primera part s'aplegarà a Girona i, comandada pel primer comte gironí, Rostany, serà qui prendrà Barcelona. Més al nord, Lluís el Pietós esperarà al Rosselló amb la segona part.

La tercera part de l'exèrcit la comandarà el comte Guillem de Tolosa i s'establirà entre Lleida i Saragossa per a aturar possibles reforços que pugui enviar l'emir des de Còrdova. I així a la tardor començarà el setge carolingi sobre la "Barshilūna" del valí Sadun ar-Ruayní.

Cal recordar que en aquesta època Barcelona segueix sent, urbanísticament, pràcticament la mateixa "Barcino" dels romans. El valí té el seu palauet a tocar de la muralla, allà on el mur gira. Extramurs hi ha petits nuclis de població exposats, però la muralla és prou potent.

Prou potent era la muralla però prou potent era també l'exèrcit franc. La ciutat aguantà el setge unes setmanes fins que el valí decidí sortir i fugir a Còrdova a cercar ajuda, però fou capturat a mitja fugida i després enviat a la cort de Carlemany, a Aquisgrà, on fou executat.

Després de la fugida de Sadun ar-Ruayní un capitost musulmà dit Harun esdevé el nou valí. La tardor avança i el comte Rostany de Girona manté el setge. L'emir envià un petit exèrcit fins a Saragossa, però no avançà fins a Barcelona perquè no tenia res a fer davant els francs.

Arriba l'hivern i el setge es fa més dur. La població barcelonina, que seguia sent eminentment visigoda, comença a pensar en capitular però Harun diu que ell resisteix fins a la mort. Aleshores, a mig hivern, Lluís el Pietós és avisat per a que vingui amb la seva part d'exèrcit.

Poc després vindrà la tercera part, la de Guillem de Tolosa (aquí en un retrat del segle XVII). Els barcelonins, exhausts i veient que ara l'exèrcit franc és molt més gros, s'enfonsen i decideixen fer presoner al tossut Harun i lliurar-lo als francs, que no se sap què en van fer.

Després de sis mesos de setge, "Barcinona/Barshilūna" obrirà les portes de la ciutat el 3 d'abril del 801 a l'exèrcit d'un Lluís el Pietós de només 22 anys. Guillem de Tolosa, de 46 anys, entrarà a la ciutat (el dibuixet és del s. XIII i representa a en Guillem entrant a Nimes).

Neix així el Comtat de Barcelona, que s'afegirà als de Girona (785), Osona (798, fusionat amb Barcelona el 827), Urgell-Cerdanya (798) i Pallars i Ribagorça (804, de moment part del de Tolosa). A partir del 812 el de Barcelona i el de Girona aniran junts. | 📷 Dr. Víctor Hurtado

Doncs a partir del 801 el palauet visigòtic de Barcelona tindrà nous ocupants. El primer Comte de Barcelona serà un dels fills de Guillem de Tolosa, un tal Berà I. Al llarg del segle IX hi haurà 10 comtes (un repetirà), tots designats pels reis francs. Fins que arribà el dotzè.