Primer de tot cal dir que aquest projecte se'l coneix arreu com "El Capricho" (de l'italià "capriccio") perquè és una fantasia arquitectònica. Però això és el sobrenom de l'obra, com "La Pedrera" respecte Casa Milà. Com que és un sobrenom jo el faré servir en català: el Capritx.

El Capritx és un dels primers projectes de Gaudí, però no es pot dir que sigui una de les seves primeres obres perquè no en va dirigir l'obra de construcció. De fet, mai va anar a Cantàbria a veure l'obra en persona!... No és gens habitual això en la Història de l'Arquitectura.

Això no vol dir, però, que es desentengués del curs de l'obra perquè la delegà a un amic seu, l'arquitecte català Cristòfor Cascante. I de fet en Cristòfor no era l'únic català que corria per allà: la punxa neogòtica que es veu al fons a l'esquerra de la foto també és catalana.

Bé doncs per a entendre aquesta situació tan absurda (catalans construint edificis a Cantàbria i Gaudí dient: no, no... jo allà no hi vaig ni de conya, que algú altre em dirigeixi l'obra allà!) cal començar el relat el març de 1878, que és quan Gaudí rep el títol d'arquitecte.

Avui dia, amb 6 escoles d'arquitectura a Catalunya i centenars d'alumnes, cada any surten nous arquitectes a dojo, però en aquells temps (finals del segle XIX) només hi havia una sola escola i molt pocs alumnes. Gaudí es graduà amb només 3 companys més, un dels quals en Cascante.

Cristòfor Cascante i Colom fou un arquitecte nat a Esparreguera el 1851, tot just un any abans que en Gaudí. Va fer la carrera amb l'Antoni i eren tan pocs alumnes que tots es coneixien i es feien amics. Va morir molt jove, el 1889, als 38 anys, de disenteria. Autoretrat de 1885:

Gaudí i Cascante no només es conegueren a l'Escola d'Arquitectura sinó que ambdós, com a estudiants encara, col·laboraven amb Josep Fontserè fent el projecte del Parc de la Ciutadella, iniciat el 1872. Per tant es devien veure pràcticament cada dia a l'escola i/o a la feina.

Doncs en Cristòfor i l'Antoni obtenen tots dos el títol el 15 de març de 1878. És aquest dia quan se suposa que el director de l'Escola, l'Elies Rogent, diu al donar-li el títol a Gaudí: "Hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà" (qui sap si realment ho va dir).

El mestratge de Rogent, que a més de ser el director de l'Escola també era professor, ha inculcat a aquests estudiants dels anys 1870s catalanisme cultural. És en aquesta dècada quan neix el segon període de la Renaixença, que és el període bo: el de la politització del moviment.

Gaudí anirà per lliure des del primer minut, des del mateix març de 1878. Boig o geni, no seguirà la via historicista neomedievalista marcada per Elies Rogent ni s'associarà amb cap company d'escola. S'estableix pel seu compte al Carrer del Call, nº 11, 3er pis, al Barri Gòtic.

Cascante sí que s'associa amb un company d'escola: l'Eduard Mercader i Sacanella, també nat el 1851 i que havia obtingut el títol un any abans, el 1877. El mateix 1878 començaran l'ampliació i reforma del Convent de Loreto, a Les Corts.

Situat a Travessera de les Corts amb Avinguda de Sarrià, el Convent de Loreto, on hi havia una escola de noies, era un gran edifici aïllat aixecat el 1862 i que s'enderrocà els anys 1940s. Mercader i Cascante començaren l'obra el mateix març de 1878 i trigaren dos anys a fer-la.

Així doncs l'inici com a arquitecte de Cascante fou fulgurant: el 15 de març obtenia el títol d'arquitecte i el 31 de març següent ja estava posant la primera pedra del nou edifici del Convent de Loreto!... I com que Mercader i Cascante sí que eren seguidors d'Elies Rogent...

...l'edifici que feren era fill directe de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona que Rogent havia acabat feia pocs anys: els mateixos arcs neoromànics de la UB a les portes i finestres. Eduard Mercader fou sempre un arquitecte historicista, mai entrà al Modernisme.

Doncs Cascante estarà entretingut amb aquest projecte fins 1880. I mentrestant Gaudí què fa?... doncs una de les primeres coses que farà, la tardor de 1878, serà fer-se aquesta taula-escriptori per a ell mateix. La conservà tota la vida. Fou cremada a la guerra civil, el 1936.

Per a fer l'escriptori Gaudí n'escriu una descripció al seu dietari i el fuster Eudald Puntí, amb taller al Carrer de la Cendra, al Raval, serà qui farà el moble. Més tard Puntí també serà protagonista de les obres a Cantàbria, inclòs el Capritx, i per tant cal saber qui era.

Eudald Puntí i Gorchs va néixer a Torelló el 1820. A mitjan anys 1850s ja era establert al Raval de Barcelona on tenia un taller de fusteria i feia portes, fusteries, mobles i tot d'elements de fusta, ferro i vidre. Va morir el 1888, solter, al seu taller del Carrer de la Cendra.

Doncs Puntí també col·laborà amb Fontserè fent el Parc de la Ciutadella, i sabent que fou en aquest projecte on apareix el primer treball professional de Gaudí (dibuixant els fanals i reixa del parc el 1876), és possible que Gaudí i Puntí es coneguessin en aquests anys 1876-77.

Quan Gaudí acaba la carrera, el març de 1878, ja fa un temps que coneix a Puntí i per això li encarregarà algunes feines. I aleshores apareix un document extraordinari: aquell març o al següent abril, Gaudí i Puntí es faran una foto al taller de Puntí al Carrer de la Cendra.

La fotografia, conservada a la Càtedra Gaudí, és desconcertant perquè tothom està familiaritzat amb l'única foto famosa del Gaudí jove, on surt amb barba llarga, i aquí encara portava la barba molt curta. Era un noi de 25 anys però semblava un homenet, baixet i rodonet, d'uns 40.

No sé qui va trobar la foto però Joan Matamala (que col·laborà amb Gaudí) féu a mitjan segle XX un dibuix d'aquest Gaudí rodanxó que, sense ànim d'ofendre, sembla una mandonguilla. Acostumats al Gaudí majestàtic de mirada assassina i barba de rei medieval, aquí sembla un altre.

Però comparant els retrats tot encaixa: el pentinat, l'entrada a on es feia la clenxa, l'estructura cranial del front, això que feia d'arquejar una cella (també ho fa a la foto on surt calb), les bosses dels ulls, la forma del nas, el bigoti idèntic i galtes i llavis molsuts.

I encara es podria comparar amb son germà Francesc (aquí en una foto de 1872), que només era un any més gran que l'Antoni. Els dos germans tenien les mateixes bosses als ulls i els mateixos llavis molsuts. En Francesc, amb tupè, semblava un Elvis Presley català del segle XIX.

Doncs aquest noi de 25 anys, tímid, que es posa les mans a les cuixes i s'agafa un dit, aquest noi jove d'espatlles caigudes i que sembla el comptable d'una botigueta de mitjana edat, és Antoni Gaudí, el català més universal amb permís de Salvador Dalí, Joan Miró i Pep Guardiola.

Com que la majoria dels primers encàrrecs professionals que aconseguirà el Gaudí de 1878, tot just titulat, seran petits: mobles, paradetes, quioscos, portes, decoracions o els famosos fanals de la Plaça Reial i el Pla de Palau, sovint els farà amb el seu amic Eudald Puntí.

Un dels encàrrecs serà fer un moble expositor per a un home dit Esteve Comella que tenia una guanteria al Carrer d'Avinyó. Se suposa que Comella és l'home amb barret a la dreta de la foto. Al fons es veu el moble a mig fer. És aquest moble el que permet fixar la data de la foto.

Es pot fixar la data de la foto perquè el moble havia d'estar llest per a ser mostrat a l'Exposició Universal de París que s'inaugurava el primer de maig. Els dies anteriors Gaudí en féu aquest croquis al dors d'una de les seves targetes de visita, una cartolina de 7,7 x 11,8 cm.

L'única imatge que hi ha del moble ja instal·lat a l'Exposició de París és aquest dibuix que es publicà en una revista el següent setembre. El moble de fusta, amb els guants, era dins d'una vitrina de vidre que flotava a l'aire, suportada per uns arcs metàl·lics a les cantonades.

La revista que publicà el dibuix ja destacava la singularitat de la vitrina, que era de "molt modestes proporcions, però bellíssima" i que "molt poques instal·lacions es veuen a l'Exposició que la superin en l'aspecte artístic". També que havia costat un dineral: 40.000 rals.

Al final de l'Exposició es repartien un fotimer de medalles, repartides en 9 grups. En el grup IV, "Tissus, Vétements et Accessoires", classe 37, "Articles de Bonneterie et de Lingerie. Objets Accessoires du Vétement", la vitrina de Gaudí i Comella rebé una medalla d'argent.