Burckhardt, nat a Lausana, Suïssa, el 1784, es feia dir Sheikh Ibrahim Ibn Abdallah durant els seus viatges pels països àrabs i es vestia com es veu al dibuix, que és fet pocs mesos abans que morís (molt jove, als 32 anys) el 1817 a El Caire. Descobrí Petra als 27 anys.

En un inici el seu objectiu era descobrir les fonts d'on naixia el Riu Níger, que aleshores encara era un misteri per als europeus. Viatjà el 1809 cap a Síria a aprendre els costums àrabs i quan era a Malta sabé d'un tal Ulrich Jasper Seetzen, un metge i explorador alemany.

El Dr. Seetzen havia iniciat un viatge des d'Egipte cap a Aràbia en busca de la ciutat perduda de Petra, l'antiga capital dels Nabateus. Però el setembre de 1811, quan era a Taizz, una ciutat a l'oest del Iemen, fou enverinat pels seus propis guies a ordres de l'imam de Sanà.

Burckhardt es guardà la idea de Petra al cap i seguí el seu viatge. Arribà a Alep, Síria, comprà una petita casa i es capbussà en els costums àrabs durant dos anys (1809-11). Vestit d'àrab i apreses la llengua i els costums, viatjà una mica pel Líban, Palestina i Transjordània.

Fins i tot es posà un nom àrab, Sheikh Ibrahim Ibn Abdallah. I quan ja s'havia transformat del tot en un "nou" àrab i creia que seria segur viatjar per Àfrica cercant les fonts del Riu Níger, el 1812 decidí baixar per Damasc i Jordània en direcció a El Caire.

Quan ja era a la ciutat d'Àqaba i a punt d'entrar a Egipte algú li explicà que una mica més al nord hi havia unes ruines en una estreta vall, prop d'on se suposava que hi havia la Tomba d'Aaron, germà de Moisès, i Burckhardt se'n recordà de la Petra que cercava el Dr. Seetzen.

Burckhardt, que viatjava amb guies beduïns i els seus ramats, digué a la gent d'Àqaba que si el portaven fins aquestes ruïnes sacrificaria una cabra a la tomba d'Aaron, i trobà un guia local que el portà cap a Petra. Entrà pel Siq, l'estret congost que travessa la muntanya...

...que és una falla natural d'1,2 km de llarg...

...i que en alguns llocs només fa 3 metres d'ample, amb unes parets que s'enfilen entre els 91 i 182 metres d'altura...

...i que al final porta fins a... 📹 Prowalk Tours/YT

...l'Al-Khazneh, que vol dir "El Tresor", un increïble temple esculpit sobre la roca sorrenca i dins d'un buidat de la muntanya en un rectangle de 25 metres d'amplària per 39 metres d'alt.

Es va fer fa uns 2.000 anys, al segle I dC, i es creu que fou el mausoleu d'Aretes IV Filopàter, que fou rei dels Nabateus entre el 9 aC i el 40 dC. Això s'esculpí pocs anys després que els romans fundessin Barcino, és a dir que el temple té la mateixa edat que Barcelona.

Els plànols mostren com el temple és poc més que una façana dibuixada sobre la roca. Van retallar el gran rectangle, van buidar-lo uns pocs metres i van esculpir una façana. A baix a la dreta hi ha la planta on es veu com només és un atri i tres cambres dins la roca i res més.

Aquesta és la cambra principal, avui dia del tot buida, amb una porta perfectament tallada sobre la roca. Només és un gran cub buidat dins de la muntanya...

...amb tres nínxols a cada costat, on hi devia haver ofrenes. Saquejat des de fa segles, a principis del segle XIX els beduïns el rebatejaren com a Al-Khazneh ("El Tresor") perquè creien que originalment devia ser ple de tresors.

Burckhardt només s'hi estigué un dia a Petra. S'arriscava a ser desemmascarat com a infidel disfressat d'àrab que volia robar tresors i no tingué temps per a investigar. Féu el sacrifici de la pobra cabra i marxà. Segurament no degué pujar a dalt on hi ha "bones vistes"...

...i a on avui dia hi ha una tenda on un beduí serveix te als turistes. El beduí té un gat que fa de "guia".

La vista des de dalt canvia completament la idea del temple que es percep venint del congost Siq. Si venint pel congost el temple apareix enorme de cop i volta...

...des de dalt la dimensió de la muntanya empetiteix el temple considerablement. El punt de vista i la perspectiva en fa variar l'escala del tot.

Amb el canvi d'escala i el color monocrom de la pedra sorrenca, que amb el pas dels anys es va desfent a poc a poc, el temple sembla una maqueta de fang més que no un edifici real.

I com més elevada és la vista i més context hi ha més petit es va fent el temple, fins al punt que pot arribar a quedar "dissimulat" entre les protuberàncies de la muntanya...

...i fins que es veu sencera i el temple esdevé una anècdota. Ara ja no és ni una maqueta, és un dibuixet als peus de la roca. Mies van der Rohe insistia en la importància no només de les proporcions intrínsiques d'una cosa sinó de les relacions proporcionals entre les coses.

Qui no va visitar mai el temple fou Hergé, però en va veure una foto a un número de la revista "National Geographic" i el va fer servir com a model per a un palau d'un dels personatges del còmic de Tintín "Stoc de Coc" (1958).

I el va clavar bastant bé, tot i variant-ne una mica l'arquitectura de la part superior o fent una columna menys a cada banda del pòrtic d'entrada.

Qui sí va visitar el temple foren Harrison Ford i Sean Connery quan buscaven el Sant Greal a "Indiana Jones i l'última croada" (Steven Spielberg, 1989). Abans de la pel·lícula el temple el visitaven uns pocs milers de turistes l'any, després es disparà a un milió per any.

[🔴spoiler alert: aquest vídeo és el final de la peli] Les escenes exteriors les van rodar allà mateix i durant el rodatge tot l'equip fou rebut pel rei Hussein I de Jordània i la reina Noor. L'interior del temple el rodaren als Elstree Studios d'Anglaterra. Fantàstica peli...

...i molt entranyable el joc d'ordinador que en van fer. Quants records i quantes hores jugant a això d'adolescent als primers anys 1990s.

La progressió fou ràpida: el 1990 el temple el visitaren uns 100.000 turistes i el 1998 ja pujà a 350.000, fins arribar poc després a un milió. La simbiosi entre la pel·lícula i l'indret quedà consgrada amb botiguetes a Petra mateix com aquesta "Indiana Jones Snack Shop".

En els últims 10 anys la façana ha retrocedit 4 centímetres a causa de tanta gent que la toca o s'hi recolza. És un deteriorament lent, molt lent, però algun dia el temple quedarà reduït a sorra. Tot i que potser abans que passi ja serem tots morts i rostits pel canvi climàtic...

Però dos segles abans d'arribar al milió de turistes Burckhardt hi entrà tot sol i disfressat d'àrab, acompanyat d'uns pocs beduïns. Just després d'abandonar Petra tornà a Àqaba i entrà finalment a Egipte, arribant a El Caire. A Egipte s'hi estigué 5 anys viatjant pel riu Nil.