L’esquerra defensa lluites legítimes i necessàries (feminisme, LGTBI, antiracisme, habitatge). Però ha silenciat altres problemes per por de “comprar el marc” de la dreta. Això ha creat una falsa dicotomia: Sí A però no B, o bé No A i Sí B. M'explico: (2/25)

Opció 1: l’esquerra defensa A (lluites socials) però evita B (seguretat, ordre, escola…). Opció 2: la dreta rebutja A però promet B. La gent exposada sobretot als problemes B tendeix a escollir l’opció 2. Així creix l’extrema dreta en barris populars. Analitzem dades: (3/25)

Comencem amb la seguretat. Espanya 2024: 50 delictes/1.000 habitants, gairebé igual que el 2010. Però el crim està concentrat. Les mitjanes enganyen: hi ha zones amb molta més incidència, on la inseguretat és un fet quotidià. Vege'm-ho: (4/25)

Barcelona 2023: El 26% dels residents declara haver estat víctima d’un delicte. A barris com el Raval o Sant Adrià la xifra supera el 30%. Aquí no hi ha percepció distorsionada, sinó una incidència molt superior a la mitjana estatal. És experiència directa. (5/25)

Enquesta de Victimització AMB 2024: Seguretat als barris suspèn en zones vulnerables (<5/10). Els delictes més comuns són furts (18%), robatoris de vehicles (7%) i habitatges (5%). Per molts veïns això no és una percepció sinó rutina constant. (6/25)

Badalona 2025: La inseguretat és el primer problema (17,8%), per davant de brutícia (14,9%) i immigració (12,2%). CEO 2024: Inseguretat només 8% global, però molt més alta en barris populars. El vot es decideix en funció del que es viu al carrer. (7/25)

Delictes sexuals: Entre 2010 i 2024 s’han doblat els fets coneguts (21159 casos el 2024). De 2013 a 2023, les agressions i abús sexual van pujar un 162% i les violacions un 190%. Negar-ho erosiona la credibilitat : les víctimes voten vivències, no estadístiques. (8/25)

Homicidis en grau de temptativa: +50% des del 2010. Tot i que Espanya segueix sent de les més segures d’Europa, aquests delictes greus marquen la percepció. Qui pateix un atac no es conforma amb la mitjana estatal. (9/25)

Immigració i percepció: Els immigrants són el 21% de la població catalana, però la ciutadania en percep un 36%. Entre rendes baixes la xifra s’enfila al 41%. No és casual: són els grups més exposats a incivisme i delictes quotidians. Experiència vital, no paranoia. (10/25)

Seguretat subjectiva: 72% dels catalans es declaren segurs, però només 54% entre rendes baixes. El 46% d’aquestes classes es declara insegur, gairebé el doble de la mitjana. És el mateix patró que entre votants de Vox i Aliança Catalana. (11/25)

Educació: PISA 2022 va donar a Catalunya els pitjors resultats des de 2006. Comprensió lectora 462 punts, ciències 477. En 15 anys s’han perdut 55 punts. Famílies i docents viuen un retrocés estructural, mentre el debat polític ho minimitza o ignora. (12/25)

Convivència escolar: 51% de docents han rebut insults o amenaces, i un 11% agressions físiques. El 97% reclama autoritat docent legalment reconeguda. Però el debat pràcticament no existeix. La percepció és que els mestres han quedat desprotegits. (13/25)

Barris vulnerables: El 1991 eren 370; el 2011 ja 918. Són zones amb atur, economia submergida i elevada presència d’immigració, on arrelen narcopisos i ocupacions. Quan la resposta política es limita a discursos socials abstractes, el veïnat busca mà dura. (14/25)

Ripoll 2023 és paradigmàtic: Aliança Catalana va guanyar amb un 30% i Orriols fou investida alcaldessa. Context: Els atemptats del 2017 (terroristes locals d’origen marroquí) i una convivència tensa. El seu discurs ultra és percebut com “l’únic que diu la veritat”. (15/25)

Generals 2023: Vox obté 7,6% a Catalunya (273.000 vots, 7 escons). El bloc PP+Vox destaca a Lleida i Tarragona i en municipis amb alta immigració com Roses o la Jonquera. El vot ultra es concentra on la pressió migratòria i la inseguretat són més palpables. (16/25)

A escala estatal, CIS 2025 mostra Vox líder entre treballadors manuals: 20% en feines no qualificades, 26% en operaris, 41% en conductors industrials. El vot obrer, històricament d’esquerra, s’ha mogut cap a qui promet seguretat i ordre. (17/25)

No és ideologia abstracta: És pragmatisme. Si pateixes robatoris o fracàs escolar, votes qui diu que ho resoldrà. Si l’esquerra et respon amb dades fredes o silenci, sembla que no entén la teva vida. El vot a la dreta és lògic i racional. (18/25)

El PP ha provat de competir endurint discurs. Feijóo, que el 2018 acollia el vaixell humanitari Aquarius, el 2025 el descrivia com “entrada il·legal”. Però imitar Vox només reforça Vox: l’electorat veu l’original com més autèntic. (19/25)

Mentrestant, l’esquerra insisteix que Catalunya (i Espanya) és segura i que la immigració és positiva per se, sense matisos. Cert en termes generals, però irrellevant per al veí que veu el seu carrer degradat. Negar-li el problema és regalar-lo a l’extrema dreta. (20/25)

Exemples recents: A Torrepacheco (Múrcia), Alcalá de Henares (Madrid) o Igualada hi ha hagut onades de robatoris, agressions i violacions que han marcat veïnats sencers. L’esquerra evita assenyalar-ho per por de “comprar el marc”, el relat queda en mans de la dreta. (21/25)

Per això el vot ultra no és irracional: És una reacció a problemes reals. Quan un veí pateix robatoris o un mestre rep agressions i ningú li dona resposta, busca qui sí en doni. Si l’esquerra ignora aquestes demandes, les classes populars miren a la dreta punitiva. (22/25)

La sortida no és triar entre lluites socials i problemes quotidians. Cal superar la falsa dicotomia. No és A o B, sinó Sí A i Sí B: feminisme, LGTBI i antiracisme, però també seguretat, educació i ordre quotidià. Només així l’esquerra reconnectarà amb la seva base. (23/25)

Això implica parlar clar: Reforçar patrullatge de proximitat, tolerància zero a narcopisos i ocupacions mafioses, autoritat docent protegida legalment, barris segurs i nets. I alhora mantenir polítiques socials fortes contra pobresa i desigualtat. Sí A i Sí B. (24/25)

En resum: La gent que pateix inseguretat, fracàs escolar o degradació vol respostes. Si només les dona la dreta, votarà dreta. Per això cal Sí A i Sí B. Defensar drets socials i alhora afrontar problemes reals amb fermesa i justícia. (25/25)

@miiquel03 Jo sóc de dretes, però no de l’extrema, i malauradament, la pujada de l’extrema dreta, o de grups on l’extrema dreta s’amaga,es tan culpa d’una esquerra completament allunyada dels problemes reals del poble, com d’una dreta que té por de ser politicament incorrecte…i axí ens va.

@miiquel03 Tampoc s'enten que desde l'esquerra sempre ha estat combativa contra les religions, i i ara l'islamica no rep cap crítica.

@miiquel03 Fa temps que sostinc que la dicotomia dreta/esquerre avui no té sentit, si més no, a Occident que és qui la va crear. Una dicotomia que no explica la societat Occidental avui i sí quan va néixer i fins als 70's. Avui és bon o mal govern, honestedat, responsabilitat etc

@miiquel03 No calien 25 tweets, qualsevol amb dos dits de front sap que tens raó.

@miiquel03 L'esquerra ha estat substituida per el wokisme. Tot perfectament organitzat per que governi l'extrema dreta.

@miiquel03 Tota la raó i bona feina En la meva opinió TOTS els partits polítics són una conxorxa comuna que es reparteixen els papers per seguir uns i altres manant i cobrant per torns Tots els que hi ha a dalt hi són perquè tenen deutes amb algú Si no en tens i ets honest no hi arribes.

@miiquel03 @lluis_llach El problema dels partits d esquerres és que no actuen amb honestedat només ho fan per viure de la política en una gran xarxa clientelar, quan la gent et vota per fer una feina i la fas tant malament et foten fora i entren els del altre extrem a governar amb mètodes expeditius /

@miiquel03 No cal ser Einstein per deduir que si uns partits no foten mà als problemes de la gent (o el que la gent percep com a problemes) ho faran uns altres amb alta probabilitat d'èxit.

@miiquel03 Molt ben explicat, sobre tot pels que no s'expliquen com és que ala barris obrers està pujant el vot a Vox. Gràcies pel fil i les dades.

@miiquel03 Tesi absolutament correcta. L'abandó dels partits mal-dits d'esquerra als seus votants a canvi de la visible bona vida personal dels seus dirigents ha estat el detonant definitiu. Sense regeneració democràtica, començant per canvis a lleis electorals, no hi ha solució.

@miiquel03 El problema probablement rau en què no es tracta pas de dos moviments ideològics diferents, sinó d'una estratègia comuna amb dues cares complementàries realimentant-se entre sí i perseguint uns mateixos objectius. +

@miiquel03 Ok, i reconeixement per la feina. Un consell: deixa’t d’esquerres. I de dretes. No ho veus q es una camama??